Cim del Pedraforca i Calderer

 Pujada al Pollegó Superior del Pedraforca de 2507 m. i el Calderer de 2500 m. desde el Mirador del Gresolet, per el Collde Verdet, i baixada per la tartera.

TRACK a WIKILOC

Cim del Calderer

Al fons el Pollegó Superior

Inici de La Tartera

Cim del Pollegó Superior

Volta a los Perdidos

Recorregut, que es va fer en dos parts, un el 16 de Juny fins el 18, de Puente de Bujaruelo fins el Refugi de Pineta, i l'altra el 7 de Setembre fins el 11.

 El 16 de Juny, sortíem al migdia de Puenta de Bujaruelo els tres, fins al refugi de Sarradets, on pernoctarem.

 El dia següent 17 de Juny, fem el recorregut fins el Refugi de Goritz, sense cap dificultat i amb el temps assolellat, però a las 20h. va fer presencia la forta pluja, que no parar ja en tota la nit.

 El matí del dia 18, el dia seguia igual de plujós, i decidim de fer el trajecte fins al Refugi de Pineta , per la Faja de Las Olas. Durant tot el matí va estar plovent en petits intervals, que ho deixava de fer. En la baixada del Coll d'Añisclo, fins al Refugi de Pineta, un company va tenir una forta caiguda, degut al estat de la roca completament mullada, ja que segui plovent.

 Al refugi, el guarda, ens va aconsellar no seguir el dia següent fins al refugi de Tuca Roya, degut al mal temps que seguiria fent, ja que havia neu tant a les pales d'accés, tant un costat com a l'altra.

 Degut als consells del guarda, i que el nostre company, no podia seguir, a conseqüència de la forta caiguda, decidim de tornar a casa.

 El 7 de Setembre, decidim re emprendre el itinerari on l’havíem deixat, i el dia 8 el matí, iniciem l'ascensió al Refugi de Tucarroya. des de el Refugi de Pineta. El dia va ser assolellat fins el final que ens va regelar unes vistes fantàstiques de la cara Nord del Montperdut, i al refugi vàrem poder gaudir-lo tranquil·lament, ja que sols fórem 9 persones.

 El dia següent, vara transcorre sense res a destacar fins al Refugi de Granges de Holle, passant per Horquette d'Alan i el  refugi d'Espugettes. En la forta pendent de la pala de baixada del refugi, es va poder fer, sense problemes, prenent les precaucions que requereix.

 Al Refugi de Granges de Holle, un dels companys que venia, ens comunica, que està molt cansat i no es veu en cord de fer  la etapa del dia següent, va decidir  fer autoestop fins on comence la pista que porta al Coll de Bujaruelo, i baixar fins al Puente de Bujaruelo. Allà ens esperaria fins que arribesim, el dia 11.

 El dia 10 iniciem el recorregut dons el meu company Lluis i jo (Pere) des de el Refugi de Granges de Holle, fins al de Oulettes de Gaube, passant per el Refugi de Bayssellance,( on mengem) i  Col des Oulettes, amb un dia de sol i boires, però en cap moment en símptomes de volguer ploura.

 El dilluns dia 11, fem l'ultima etapa, des de el Refugi de Oulettes de Gaube al Puente de Bujaruelo, passant per el Col des Mulets i baixant fins al Puente de Bujaruelo per la Vall del riu Ara.

TRACK WIKILOC

Brecha de Rolán desde el Ref. de Sarradets

Brcha de Rolán

Cara Nord del Montperdut

Vignemale, a baig, Oulettes de Gaube

 El Casco, Brecha Roldan, Pic de Sarradets desde el Ref. Espuguettes

Ibón de Marboré

Vall del riu Ara

Refugi Tuca Roya

Faja de Las Olas

Cresta de Moudag

 Recorregut, que te el seu inici, a Hospiece du Riumajou, (France).

El seu recorregut va toto el rato per la linea fronterara, Espanya-France, fins a la boca del tunel de Aragnouet (France)

Aquesta aresta, no es recomenable, si la meterologia, pronostica pluja, degut a que en un punt del llarg recorregut de la cresta, presenta certa dificultat, que en cas de pluja, aquestas s'accentuan força, i amb els desnivells a banda i banda que presenta, no hi ha escapatoria, fins haver passat aquest tram, que en un dia normal, es fa en 1hora 1'30h.

El camí surt del darrera el refugi, girant a la dreta després d'haver passat el pont de fusta del Ruisseau de l'Estat que baixa per el torrent, i que el camí molt poc mercat anirà pujant per el seu marge dret, fins a certa alçada i després amb certa diagonal a la dreta, per anar al Port de Moudag.de 2495 m. D'aqui, baixem direcció W per anar a buscar l'aresta de Mudag que ja no es deixa. Nosaltres a prop del Pic de la Punta Salcorz, degut a la inestabilitat del temps, decidirem baixar direcció N, per passar per baix, i retomar l'aresta passat el Pic, i que just la retomarem, es va posssar a ploure, posan-nos en verdaderes dificultats per acabar el petit tram que ens cadava d'aresta per baixar rapid fins al Ibón Salcorz, on varem decidir passar la nit amb la tenda.

La pluja va durar poc, i ens va donar temps de instalar la tenda, menjar alguna cosa, i possar-nos dins el sac a descansar.

No portavem vint minuts, que varem sentir descargues electricas a dalt de l'Aresta de Moudag, que la teniem a sobre mateix, i que cada vegada va anar incrementant-se, fins arribar que, ja era tot un seguit de descargues que resonaven per tot l'espai, al poc rato, alló es va converti en un auténtic infern de descargues eléctriques, fortes ràfagues de vent, pluja i pedra, i agafan el mastil de la tenda, per por a que tot s'anés per els aires. La tempesta va durar mes d'una hora, i quan sortirem de la tenda, a les 21,45, tot el perimetre de la tenda , hi teniem dos dits de pedra, i al cel, apareixia trencat, al fons darrera el Montperdut, l'ultim resplendor del sol s'amagava, semblava que el infern s'havia acabat.

El dia seguent a les 8 del matí, defeiem la tenda , sota un cel encara amb algún nuvol, peró el meu company, va anar fins un petiti llom, on hi havia covertura per fer la consulta del temps. El pronostic era bo, sol amb algún petiti nuvol, i no aparexia ni una gota de pluja,

Tornem a dalt a l'aresta i la rseguim, quant portavem aproximadament una hora, dues aligues inmenses,

sobrevolaben el cel dels nostres caps, i uns 20 m. mes enllá, ens va sortir-ne una a dos metres a la nostra dreta, que el susto que ens emportarem va ser gran. Aquella au tant gran amb les sevas alas exteses a dos metres de nosdaltres, encara la tenim gravada a la nostra retina.

Finalment, arribarem al cim de Bataillence de 2604 m. i seguim per l'aresta fins al 2540 m. que baixa al costat espanyol, per baixar uns 100m aproximadament, i girar a la dreta, per anar a buscar el Coll de La Forqueta 2426 m.. Un coll semblant a La Brecha, peró en miniatura.

Passem el coll, i ara estem en territori francés, ara sols ens queda baixar, on veiem al fons de tot, el tunel d'Aragnouet.

Abans d'arribar passarem per dos salts d'aigua a la nostra dreta, el mes gran es d'el riu Nére.

Nosaltres com teniem el cotxe a Hospiece de Riumajou, ferem autoestop fins el encreuament, de  Tramezaigues, on surt la carretera que va directa a Hospiece de Rioumajou, al ser dos, ens varen agafar, no abans de caminar uns 4 km posant el dit, una vegada al trencall, va ser rapidisim. 

TRACK WIKILOC