dijous, 13 d’agost del 2015

BECIBERRI SUD 3030m per estany Gemena

Desnivell: 1590
Dificultat: F+
Horas : entre 4,30-5h



En el Any 2003 en els dies 17 i 18 d'Agost pujava per el rio Malo i decideixo fer bivac a prop del estany gelat de baix situat a 2610m . El dia següent enfilava per pujar el Beciberri Sud i el Comaloformo 3033m. Mes tard el any 11 d'Agost del 2006 tornaria a fer el Becibberri sud .
Per aquesta basant de Rio Malo havia fet tota la serralada i tornava a casa satisfet com alló de ...el deber cumplido.
Com amb va sobrar un dia , vaig decidir de fer una matinal al pic que esta a sobre les pistes d'esquí de Boí Taull, el petit Cerbí, i es aquí quant vaig veure tota la vall que pujava fins els estanys Gémena i aquí decideixo un dia pujar per aquesta vall .
El 9 d'Agost del 2015 a las 6'30 del matí, passo per recepció del Hotel balneari de Caldes de Boí, on havíem quedat en deixarien preparat un picnic per endur-me, i agafo el cotxe per traslladar-me per la carretera que puja a la pressa Cavallers  fins al petit parking que hi ha tot seguit després de passat el pont que hi ha al davant de la caseta dels guardes del parc.
Tot just començava a clarejar , la meva parella havia decidit quedar-se al hotel i durant tot el mati fer sessions de massatges i piscinesaixò d’anar a fer la cabreta d’aquesta manera m’ho deixava per mi . Miro el mapa que hi ha just al inici del camí , on están marcats els itineraris al Beciberri Sud i Comaloformo , i no veig  cap indicatiu a la Punta Passet , dedueixo que com no es un cim molt anomenat  i caregi  d’importància  no el posen. Amb els 10kg * mes la jaqueta el manjar i l’aigua m’endinso al camí farcit d’avellaners . Aviat pren una forta pujada tot el rato per dins d’aquest bosc molt frondós amb  una catifa de fulles dels arbres, passem per dos puntets del riu amb fort soroll per la força en que baixa i després d’uns metres mes amunt sortint a uns petits plans on trobarem una cabana a l’altra banda del riu que passarem per un altre pont .
Aquí trobarem un indicador que ens diu que estem a 30’ del Estany Gémane da baix.
A partir de el estany Gèmane vaig engegar el GPS per marcar el recorregut ja que fins aquí el camí esta molt ben indicat . Segueixo el camí fins els llacs de dalt, en el llibre que portava m’indicava la sortida dirección a la punta Passet just a l’alçada dels llacs Gelats que es trobaven a sobre del estany Gèmane de dalt.
La meva sorpresa va ser quan vaig arribar al punt aquest  i vaig mirar el GPS ja que no ho veía molt clar, i efectivament feia estona tenia que haver girat a la dreta i enfilar-me per un llom molt suau que pujava a un cim  i passat aquest es trobava l’aresta que em portava a la Punta Passet. Ara estava a sota mateix del Beciberri Sud que feia 10 anys l’havia fet per el rio Malo i vaig encadenar el Comaloformo. Decideixo enfilar amunt i un altra dia pujar per el lloc adequat , d’aquesta manera quedaria el trak ben marcat.

 * M'estava preparant per passar las proves d'accés a guia de muntanya i aquestes requerien totes amb un pes de 10kg mes menjar i roba per inclemències del tems 











dijous, 11 de juny del 2015

Canal de L'Aguila (Cadi )

El Març del 1997 amb el company Antonio decidim de fer aquesta canal i es que a l'estació d'hivern aquesta serra te un encant molt especial, i a l'Antonio i a mi ens tira molt , pujant els corredors amb els esquis a l'esquema , com la canal Saba, o del Ordiguer i baixar esquiant per la canal de Cristall, una autentica jornada alpina.
Os explicaré una historia del meu company que va anar sol a fer la canal del Ordiguer i baixar-la esquiant, va dir a la seva parella que un cop fos a baix la trucaria per el mòbil, la mala sort va fer que al final de la canal no tenia cobertura, va tenir que baixar corrents  bastant avall fins trobar cobertura, abans que es trobes amb el equip de rescat que el venia a buscar.

La canal neix molt estreta i encaixonada on trobarem les dificultats mes importants (30m), dons degut a que no hi toca el sol mai es pur gel , i  a mida que es va guanyant alçada aquesta es va obrint , la neu es torna mes flonja  i ofereix  una autentica sensació d'estar a ple Pirineu o als Alps amb una sortida al cim molt espectacular, sempre axó si depenen de la quantitat de neu existent.

Als primers trams trobem un parell de passos exposats V,V+ i que podem assegurar be amb pitons ja que els llocs son estrets i permet clavar be, dins de la peculiaritat de la roca del Cadi que ja sabem que es bastant descomposta.
Per baixar, cal anar fins la canal de Cristall.



Aresta Tres Consellers Néouvielle

Agost del 1996
Aquesta aresta que et porta fins dalt del cim Néouvielle de 3.091m, esta considerada per els Francesos l'aresta mes bonica del Pirineu i realment de totes les que he fet diria que es de les mes maques, bon granet, gens descomposta i fàcil, i es que constantment es una grimpada en un ambient impressionant que quant la veus des d'el Llac Long t'entren unes ganes imparables  d'anar-la a fer.
En la via sota el meu punt de vista, existeixen dos punts que mereixen una mica mes d'atenció que es un diedre molt net d'uns 5m (IV-) i que quant el varem fer hi havia un pitó ( perfecte perquè no en cal mes en tot el diedre)
 I la Proa que de lluny espanta una mica però que quant ets a sota mitjans-ant un petit flanqueig a la dreta després a l'esquerra agafem una fissura que va perfecte i fa una superació molt fàcil
(IV-), fins dalt el cim  no te cap complicació.
Quant la vareig fer amb el Carles Sobregrau de St. Cugat la pujarem em las botes de treking ( no calen els peus de gat ) i amb ensamble sols en el diedre i la proa vam prestar mes atenció , ya que pràcticament tot  el recorregut es un III , III-

Imagen

dimarts, 26 de maig del 2015

Coll de Verdet

Itinerari per iniciar-se a la mitja muntanya degut a que em pot recorregut assoleixes un fort desnivell concretament en 3Km es pujen 500m de desnivell.
Iniciem el trajecte des d'el mirador del Gresolet que es on deixem el cotxe. Per unes escaletes entrem al bosc per un camí molt mercat que no deixarem fins arribar al Refugi Lluis Estasen i podrem gaudir de la majestuositat de la cara nord del massís del Pedraforca.
A la part de darrera del refugi surt el camí que va resseguin tot el peu de la paret, al cap d'uns metres uns grans blocs ens barren el pas , es la Canal del Riambau que baixa per tota la paret, mes enllà el camí es bifurca i cal agafar el de l'esquera ja que l'altra ens porta a Setfons. Mes endavant una fàcil grimpada a una gran roca ens portarà a la bauma de les Orenetes . Un tram planer ens portarà a l'altra besant on trobarem la font de Ruagran . Remuntem per el marge esquerra per pujar el bosc ,el cami de  la dreta va a setfons,   aquí la pujada pren mes força i ja no perdrà pendent fins arribar al mateix coll  de Verdet..

VEURE TRACK









dimecres, 20 de maig del 2015

Pedraforca

El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà. Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l'Enforcadura). El Pollegó Superior té una altitud de 2.506,4 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.496,7 metres) i el Pollegó Inf. de 2444,8 m la seva paret sud  si sol escalar durant tot l'any degut al bon clima, tot el contrari de la paret nord del Pollegó Superior on. l'Enforcadura  se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda. La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d'una serralada pròpiament dita han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català. És dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró i, a més, els voltants del Pedraforca han estat declarats paratge natural d'interès nacional.


El 12 d'Abril vaig decidir de pujar el Pedraforca , feia 15 dies vaig intentar-ho pro degut a la neu caiguda el dissabte va ser impossible de pujar, anava sense grampons, ni raquetes i a uns 150m. del coll de Verdet vaig decidir tirar enrere la neu ja m'arribava a mitja cama. En el tram de la grimpada desprès del coll de Verdet si hi ha neu es millor no ficar-se a la canal estreta de l'esquerra, degut a que es gel i es un pel perillosa, val mes pujar per las roques de la dreta, la resta no sol porta complicacions degut a que toca el sol i la neu es flonja. Diríem que el recorregut es pot dividir en tres fases que serien les següents. El primer tram seria de el parking del mirador Gresolet on em deixat el cotxe fins el coll de Verdet passant per el refugi Lluis Estasen. El camí surt del darrera del refugi i va seguin per tota la base de la paret nord del massís . Aviat unes roques ens barren el pas es la Canal del Riambau seguin el camí ben marcat fins a un petit desvio agafem el de l'esquerra, el de la dreta va a las Setfons. seguim i remuntem amb una petita i fàcil grimpada a una roca , i a sobre ja ens trobem la bauma de les Orenetes fins ja a un centenar de metres arribar a la font de Ruagran. Remuntem per el marge esquerra on la pujada pren mes força i penetra dins el bosc fins a uns 300m abans d'arribar al coll de Verdet. El segon tram es el mes bonic i divertit, i en el que cal anar amb mes precaució , degut a que es tot un seguit de grimpades i des-grimpades fàcils per tota l'aresta on gaudirem de molt bones vistes, fins arribar al cim del Pedraforca. El tercer i últim tram es el descens fins al coll que separen els dos cims i on comença la tartera que seguirem ven avall fins en un punt que girem a la nostra esquerra per endinsant-nos el bosc per retornar al parking passant denou per el Refugi.

VEURE TRACKACK





 font de Ruagran








dissabte, 11 d’abril del 2015

Pic Perafita 2753m

Alçada: 2753m
Desnivell: 471m
Temps: 4,56h
Recorregut: 6,13km
Dificultat: F

El dia 6 de Setembre del 2014 deixaven el cotxe a Pollineres  amb sorpresa meva i de la Carme, l’hi havia insistit que arribaríem amb tot terreny fins el refugi dels Estanys de la Pera, es notava que feia molts anys que no hi havia estat, una barrera impedia seguir per la pista forestal, ( La Carme era d’asfalt  les seves llargues  caminades sempre havían sigut per anar de botigues per Barcelona, Londres, New York, Paris o alguna que altre ciutat que anava  de viatge per vacances) així que la cara de sorpresa i decepció van ser d’alt nivell.
La tarda era soleia i el cel esplèndid, amb carrego la motxilla i la tenda la porto a la ma, teníem intenció de dormir en la tenda iglú d’alçada , i als tres quarts d’hora entràvem al refugi. Decidim donar una volta per els estanys, tot esperant l’hora del sopar que mes tard el refugi ens prepararien .Ens lleven dora i desmuntem ràpid la tenda, la deixem al refugi i iniciem la pujada al pic per el coll de Perafita. Decidim baixa per el coll de Claror per fer com una volta i no baixar per el mateix lloc de pujada.


Es una ascensió fàcil per gen que s’inicia a la muntanya , quant es va seguin tot el llom fins dalt el cim i al baixar fins el coll de Claror es va resseguin la línia divisoria d’entre Espanya i Andorra  gaudint de les vistes d’una banda i l’altra.








diumenge, 15 de març del 2015

Pic Sotllo aresta S-SW

Aquest trajecte se surt una mica del que marca la guia perquè vaig decidir de fer-lo a la meva manera per donar-li un pel d’aventura. Baixant del refugi per anar agafar el torrent que baixa del llac de Broate a la nostre esquerra vaig decidir agafar el que hi ha abans remuntant unes petites grades de roca fent una parell de grimpades fàcils, per anar pujant en diagonal a la nostre dreta i sortir per sobre del llac de Broate, i així ho vaig aconseguir. Aparti d’aquí s’enfila un recte a sota del mateix Sotllo E-SE i un cop a sota cal agafar un coll petit molt mercat que hi ha a la dreta, que s'aconsegueix desprès d'una curta grimpada però molt perillosa degut a la qualitat mediocre de la roca, i aquí comença l'aresta. Jo en vaig equivocar i vaig agafar un d’abans i quant portava un tros d’aresta , vaig tingué de tornar enrere un coll molt dret i llis no el vaig puguer desgrimpar i al no dur corda vaig recular. L’aresta permet anar per el fil d’aquesta ja que es una grimpada de com a maxim un III. Per baixar també iniciar el descens per el coll abans del de Guins de l’Ase molt ampla i que anirem baixant per anar a buscar al final el marge dret d’aquesta i que un desnivell importat ens separa de la tartera que baixa del coll de Guins de l’Ase.Seguin avall fins que unes roques amb un cert desnivell ens impedeixen seguir, agafar la tercera i ultima canal que baixa fins la tartera que per una petita i fàcil desgrimpada l'aconseguim. A partir d’aquí el camí es recte avall en direcció a refugi que ja divisem al final. Jo vaig anar seguin el torrent del riu fins que una petita i facil grimpada a una cornisa que puja en diagonal a la paret de la dreta ens permet salva el torrent encaixonat i estret que ens barre el pas , mitjançant unes grades anem baixant fins arribar el refugi.Al començament de la tartera baixant vaig perdre la màquina de fer fotos una Panasonic TZ 8 Lumix petita.....les que he penjat son del mòbil...si la trobeu.....GRACIES.

Veure trak

Enllaç mapa original al ICGC ( es pot baixar i fer seguiment en viu )


Cim del Pedraforca i Calderer

 Pujada al Pollegó Superior del Pedraforca de 2507 m. i el Calderer de 2500 m. desde el Mirador del Gresolet, per el Collde Verdet, i baixad...