Des d'aquest espai sols vull aportar i transmetre les meves vivències,experiències viscudes en el mont de la Muntanya que tant admiro , m'apassiona i respecto.
Itinerari, que s'inicia al aparcament que hi ha al final de la pista forestal, que puja fins al torrent d'Aixeus, i pren el corriol de l'esquerra del rierol que baixa per el torrent, corriol que ens portarà fins el Estany d'Aixeus. Just quan s'arriba a un coll abans d'arribar a l'Estany, on el podem veure per primer cop, a la nostra dreta surt un camí direcció W. que després d'un petit pla, s'enfilarà en forte pujada fins als 2.700 m. on el camí es suavitza , i pren direcció S. durant uns 200 m. per enfilar ja l'ultima pala de forta pendent, que ens deixarà a d'alt el cim.
Tornem uns metres enrere, fins al 2890 m. d'alçada, on veiem una canal que baixa a la nostra dreta, direcció E. de forta pendent, que ens portarà fins a un coll 2748 m. seguim la carena i a pocs metres, trobem un altra coll, 2759 m. seguim l'aresta i tornem a trobar un altra coll 2.763 m.
Pugem un petit tram seguint l'aresta, i prenem direcció E. fins a un coll 2.785 m. per agafar direcció NE. i arribar, fins el Pic Noris 2.828 m.
Baixem un petit tram direcció SE, per arribar fins a una esplanada i agafem direcció N per baixar fins el Estany d'Aixeus, que durant tota la travessa des de que s'ha baixat del Monteixo, hem anat veien, primer l'Estanyol d'Aixeus i mes endavant L'Estany d'Aixeus.
Una vegada situats a l'estany, sols ens queda desfer el camí de pujada per el barranc d'Axeus i arribar, al pàrquing, on hem iniciat el itinerari.
Cim de la Vall Farrera , que gaudeix d'unes de les vistes mes espectaculars del Pirineu. El inici te lloc al parking de baix de La Sela, i pren la pista forestal , que puja fins a dalt el Torrent d'Aixeus, on s¡acaba la pista.agafem el corriol, que puja al marge esquerra del rierol del Barranc d'Aixeus, que ens portarà fins l'estany d'Aixeus. Aquí vaig passar la nit, ja que vaig començar a pujar a les 17:00 h d'un divendres d'el mes de Setembre del 2025.
El matí a les 8 iniciaba el ascens per el camí que surt a la dreta just quan arribes al coll i veus l'estany d'Aixeus a baix. s'inicia amb forta pujada i que no deixerem fins d'alt el cim, excepta un tram, a uns 100 m a sota el cim, que es suavitza força.
El desdens, el vaig fer seguint el mateix de pujada.
Itinerari, que surt de l'Hospitalet de Roca-sança (carretera de Bagà-Coll de Pal) i va a buscar el Coll de Jou, passant per sota les parets de Roca-sança, i coll de Dèugracies.Al Coll de Jou, girem a la dreta, seguin el itinerari Cavalls del Vent, direcció al Puig de La Canal Freda, Coll del Solá del Riu, i Refugi de Niu d'Àguila.
Del Refugi de Niu d'Àguila, prenem direcció E per passar per el Puig Comabella Collada de Comabella, Cap del Serrat Gran, i baixem direcció S. a la Collada de Comafloriu, que direcció W. baixarem fins al Refugi Rebost.
Des d'el Refugi Rebost, ja sols ens queda seguir la pista forestal de sota d'aquest, que direcció N ens portarà fins al punt de partida.
Recorregut per el Carlit (2921 m.) , Capcir, Llanguedoc Roselló.
El itinerari surt del poble de Porté (France) i per la carretera que puja al coll de Porté Puigmoren, va a buscar el camí que surt dùna corba molt tancada, per en diagonal i suaument pujar direccií al Llac Lonoux.
Segirem direcció a la Portella de La Grava 2434 m. passant per el petit refugi llire La Cabana de Rouzet 2206 m. i arribant al estany de l'Estanyol, on girem a la nostra dreta, per arribar-nos fins al petiti Estany Sobirans, on remontarem per la tartera fins d'alt el llom, i seguirem aquest fins el Pic Sobirans 2785 m.
Aquí existeixen dos nius bivacs, on passarem la nit. El dia seguent se seguix l'aresta fins el Carlit (2921 m.) passant primer per el Carlit de Baix (2806 m.).
Seguim direcció S. per baixar al Coll d'Els Andorrans, amb molta precaució de no desviarnos del traç, ja que podem trobar-nos amb seriosos problemas. Una vegada al primer coll, remontem aquest per la seva esquerra, per una canal prou evident mitjansant un grimpada de II -III fins a dalt, on tornarem a baixar (cara S), per siatuar-nos al segón coll del Andorrans.
Remontem la paret del debant per la dreta, per anar al Pic de Solana Carnicera , de 2839 m. A partir d'aquí anirem seguint tota la carena, direcció S fins al Final d'aquesta, on es troba el Punxó 2560 m. passant per : Pic Occidental de Coll Roig 2883m., Pic Oriental de Coll Roig 2.775 m., Pic de Les Tosses 2803 m., i el Pic du Portell du Bec d'Orteil 2.580m.
D'esde el Pic d'El Punxó, tirem uns 400m enrera per baixcar a la nostra dreta, direccií SE i anar fins el Coll de L'Home Mort, i baixar, fins un petit clar del bosc, on passa un rierol i on varem passar la segona nit.
El dia seguent, baixarem direcció Coma Cervera, on el camí ens portarà fins el camping municipal La rivière per entrar a Porté,
El recoregut el varem fer els dies 5,6 i 7 d'Octubre del 2024, i varem tenir uns dies amb temperetures, una mica superiors a les propies de la temporada, a la nit del bivac al Pic de Sobirans estarem a 4ºC, i durant el dia varem tenir punts 20ºC-22ºC.
Pujada al Pollegó Superior del Pedraforca de 2507 m. i el Calderer de 2500 m. desde el Mirador del Gresolet, per el Collde Verdet, i baixada per la tartera.
Recorregut, que es va fer en dos parts, un el 16 de Juny
fins el 18, de Puente de Bujaruelo fins el Refugi de Pineta, i l'altra el 7 de
Setembre fins el 11.
El 16 de Juny, sortíem al migdia de Puenta de Bujaruelo els
tres, fins al refugi de Sarradets, on pernoctarem.
El dia següent 17 de Juny, fem el recorregut fins el Refugi
de Goritz, sense cap dificultat i amb el temps assolellat, però a las 20h. va
fer presencia la forta pluja, que no parar ja en tota la nit.
El matí del dia 18, el dia seguia igual de plujós, i decidim
de fer el trajecte fins al Refugi de Pineta , per la Faja de Las Olas. Durant
tot el matí va estar plovent en petits intervals, que ho deixava de fer. En la
baixada del Coll d'Añisclo, fins al Refugi de Pineta, un company va tenir una
forta caiguda, degut al estat de la roca completament mullada, ja que segui
plovent.
Al refugi, el guarda, ens va aconsellar no seguir el dia següent
fins al refugi de Tuca Roya, degut al mal temps que seguiria fent, ja que havia
neu tant a les pales d'accés, tant un costat com a l'altra.
Degut als consells del guarda, i que el nostre company, no
podia seguir, a conseqüència de la forta caiguda, decidim de tornar a casa.
El 7 de Setembre, decidim re emprendre el itinerari on l’havíem
deixat, i el dia 8 el matí, iniciem l'ascensió al Refugi de Tucarroya. des de
el Refugi de Pineta. El dia va ser assolellat fins el final que ens va regelar
unes vistes fantàstiques de la cara Nord del Montperdut, i al refugi vàrem poder
gaudir-lo tranquil·lament, ja que sols fórem 9 persones.
El dia següent, vara transcorre sense res a destacar fins al
Refugi de Granges de Holle, passant per Horquette d'Alan i elrefugi d'Espugettes. En la forta pendent de
la pala de baixada del refugi, es va poder fer, sense problemes, prenent les
precaucions que requereix.
Al Refugi de Granges de Holle, un dels companys que venia,
ens comunica, que està molt cansat i no es veu en cord de fer la etapa del dia següent, va decidir fer autoestop fins on comence la pista que porta al Coll de Bujaruelo, i baixar fins al Puente de Bujaruelo. Allà ens esperaria fins que arribesim, el dia 11.
El dia 10 iniciem el recorregut dons el meu company Lluis i
jo (Pere) des de el Refugi de Granges de Holle, fins al de Oulettes de Gaube,
passant per el Refugi de Bayssellance,( on mengem) iCol des Oulettes, amb un dia de sol i boires,
però en cap moment en símptomes de volguer ploura.
El dilluns dia 11, fem l'ultima etapa, des de el Refugi de
Oulettes de Gaube al Puente de Bujaruelo, passant per el Col des Mulets i baixant
fins al Puente de Bujaruelo per la Vall del riu Ara.
Recorregut, que te el seu inici, a Hospiece du Riumajou, (France).
El seu recorregut va toto el rato per la linea fronterara, Espanya-France, fins a la boca del tunel de Aragnouet (France)
Aquesta aresta, no es recomenable, si la meterologia, pronostica pluja, degut a que en un punt del llarg recorregut de la cresta, presenta certa dificultat, que en cas de pluja, aquestas s'accentuan força, i amb els desnivells a banda i banda que presenta, no hi ha escapatoria, fins haver passat aquest tram, que en un dia normal, es fa en 1hora 1'30h.
El camí surt del darrera el refugi, girant a la dreta després d'haver passat el pont de fusta del Ruisseau de l'Estat que baixa per el torrent, i que el camí molt poc mercat anirà pujant per el seu marge dret, fins a certa alçada i després amb certa diagonal a la dreta, per anar al Port de Moudag.de 2495 m. D'aqui, baixem direcció W per anar a buscar l'aresta de Mudag que ja no es deixa. Nosaltres a prop del Pic de la Punta Salcorz, degut a la inestabilitat del temps, decidirem baixar direcció N, per passar per baix, i retomar l'aresta passat el Pic, i que just la retomarem, es va posssar a ploure, posan-nos en verdaderes dificultats per acabar el petit tram que ens cadava d'aresta per baixar rapid fins al Ibón Salcorz, on varem decidir passar la nit amb la tenda.
La pluja va durar poc, i ens va donar temps de instalar la tenda, menjar alguna cosa, i possar-nos dins el sac a descansar.
No portavem vint minuts, que varem sentir descargues electricas a dalt de l'Aresta de Moudag, que la teniem a sobre mateix, i que cada vegada va anar incrementant-se, fins arribar que, ja era tot un seguit de descargues que resonaven per tot l'espai, al poc rato, alló es va converti en un auténtic infern de descargues eléctriques, fortes ràfagues de vent, pluja i pedra, i agafan el mastil de la tenda, per por a que tot s'anés per els aires. La tempesta va durar mes d'una hora, i quan sortirem de la tenda, a les 21,45, tot el perimetre de la tenda , hi teniem dos dits de pedra, i al cel, apareixia trencat, al fons darrera el Montperdut, l'ultim resplendor del sol s'amagava, semblava que el infern s'havia acabat.
El dia seguent a les 8 del matí, defeiem la tenda , sota un cel encara amb algún nuvol, peró el meu company, va anar fins un petiti llom, on hi havia covertura per fer la consulta del temps. El pronostic era bo, sol amb algún petiti nuvol, i no aparexia ni una gota de pluja,
Tornem a dalt a l'aresta i la rseguim, quant portavem aproximadament una hora, dues aligues inmenses,
sobrevolaben el cel dels nostres caps, i uns 20 m. mes enllá, ens va sortir-ne una a dos metres a la nostra dreta, que el susto que ens emportarem va ser gran. Aquella au tant gran amb les sevas alas exteses a dos metres de nosdaltres, encara la tenim gravada a la nostra retina.
Finalment, arribarem al cim de Bataillence de 2604 m. i seguim per l'aresta fins al 2540 m. que baixa al costat espanyol, per baixar uns 100m aproximadament, i girar a la dreta, per anar a buscar el Coll de La Forqueta 2426 m.. Un coll semblant a La Brecha, peró en miniatura.
Passem el coll, i ara estem en territori francés, ara sols ens queda baixar, on veiem al fons de tot, el tunel d'Aragnouet.
Abans d'arribar passarem per dos salts d'aigua a la nostra dreta, el mes gran es d'el riu Nére.
Nosaltres com teniem el cotxe a Hospiece de Riumajou, ferem autoestop fins el encreuament, de Tramezaigues, on surt la carretera que va directa a Hospiece de Rioumajou, al ser dos, ens varen agafar, no abans de caminar uns 4 km posant el dit, una vegada al trencall, va ser rapidisim.
