Recorregut, que te el seu inici, a Hospiece du Riumajou, (France).
El seu recorregut va toto el rato per la linea fronterara, Espanya-France, fins a la boca del tunel de Aragnouet (France)
Aquesta aresta, no es recomenable, si la meterologia, pronostica pluja, degut a que en un punt del llarg recorregut de la cresta, presenta certa dificultat, que en cas de pluja, aquestas s'accentuan força, i amb els desnivells a banda i banda que presenta, no hi ha escapatoria, fins haver passat aquest tram, que en un dia normal, es fa en 1hora 1'30h.
El camí surt del darrera el refugi, girant a la dreta després d'haver passat el pont de fusta del Ruisseau de l'Estat que baixa per el torrent, i que el camí molt poc mercat anirà pujant per el seu marge dret, fins a certa alçada i després amb certa diagonal a la dreta, per anar al Port de Moudag.de 2495 m. D'aqui, baixem direcció W per anar a buscar l'aresta de Mudag que ja no es deixa. Nosaltres a prop del Pic de la Punta Salcorz, degut a la inestabilitat del temps, decidirem baixar direcció N, per passar per baix, i retomar l'aresta passat el Pic, i que just la retomarem, es va posssar a ploure, posan-nos en verdaderes dificultats per acabar el petit tram que ens cadava d'aresta per baixar rapid fins al Ibón Salcorz, on varem decidir passar la nit amb la tenda.
La pluja va durar poc, i ens va donar temps de instalar la tenda, menjar alguna cosa, i possar-nos dins el sac a descansar.
No portavem vint minuts, que varem sentir descargues electricas a dalt de l'Aresta de Moudag, que la teniem a sobre mateix, i que cada vegada va anar incrementant-se, fins arribar que, ja era tot un seguit de descargues que resonaven per tot l'espai, al poc rato, alló es va converti en un auténtic infern de descargues eléctriques, fortes ràfagues de vent, pluja i pedra, i agafan el mastil de la tenda, per por a que tot s'anés per els aires. La tempesta va durar mes d'una hora, i quan sortirem de la tenda, a les 21,45, tot el perimetre de la tenda , hi teniem dos dits de pedra, i al cel, apareixia trencat, al fons darrera el Montperdut, l'ultim resplendor del sol s'amagava, semblava que el infern s'havia acabat.
El dia seguent a les 8 del matí, defeiem la tenda , sota un cel encara amb algún nuvol, peró el meu company, va anar fins un petiti llom, on hi havia covertura per fer la consulta del temps. El pronostic era bo, sol amb algún petiti nuvol, i no aparexia ni una gota de pluja,
Tornem a dalt a l'aresta i la rseguim, quant portavem aproximadament una hora, dues aligues inmenses,
sobrevolaben el cel dels nostres caps, i uns 20 m. mes enllá, ens va sortir-ne una a dos metres a la nostra dreta, que el susto que ens emportarem va ser gran. Aquella au tant gran amb les sevas alas exteses a dos metres de nosdaltres, encara la tenim gravada a la nostra retina.
Finalment, arribarem al cim de Bataillence de 2604 m. i seguim per l'aresta fins al 2540 m. que baixa al costat espanyol, per baixar uns 100m aproximadament, i girar a la dreta, per anar a buscar el Coll de La Forqueta 2426 m.. Un coll semblant a La Brecha, peró en miniatura.
Passem el coll, i ara estem en territori francés, ara sols ens queda baixar, on veiem al fons de tot, el tunel d'Aragnouet.
Abans d'arribar passarem per dos salts d'aigua a la nostra dreta, el mes gran es d'el riu Nére.
Nosaltres com teniem el cotxe a Hospiece de Riumajou, ferem autoestop fins el encreuament, de Tramezaigues, on surt la carretera que va directa a Hospiece de Rioumajou, al ser dos, ens varen agafar, no abans de caminar uns 4 km posant el dit, una vegada al trencall, va ser rapidisim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada