Aquesta aresta que et porta fins dalt del cim Néouvielle de 3.091m, esta considerada per els Francesos l'aresta mes bonica del Pirineu i realment de totes les que he fet diria que es de les mes maques, bon granet, gens descomposta i fàcil, i es que constantment es una grimpada en un ambient impressionant que quant la veus des d'el Llac Long t'entren unes ganes imparables d'anar-la a fer.
En la via sota el meu punt de vista, existeixen dos punts que mereixen una mica mes d'atenció que es un diedre molt net d'uns 5m (IV-) i que quant el varem fer hi havia un pitó ( perfecte perquè no en cal mes en tot el diedre)
I la Proa que de lluny espanta una mica però que quant ets a sota mitjans-ant un petit flanqueig a la dreta després a l'esquerra agafem una fissura que va perfecte i fa una superació molt fàcil
(IV-), fins dalt el cim no te cap complicació.Quant la vareig fer amb el Carles Sobregrau de St. Cugat la pujarem em las botes de treking ( no calen els peus de gat ) i amb ensamble sols en el diedre i la proa vam prestar mes atenció , ya que pràcticament tot el recorregut es un III , III-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada